Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 març 1697 Venècia (Itàlia) |
Mort | 4 novembre 1781 (84 anys) Venècia (Itàlia) |
Activitat | |
Lloc de treball | Dresden |
Ocupació | cantant d'òpera, actriu de teatre, cantant |
Professors | Alessandro Marcello, Benedetto Marcello i Michelangelo Gasparini (en) |
Veu | Mezzosoprano |
Instrument | Veu |
Família | |
Cònjuge | Johann Adolph Hasse (1730–) |
Faustina Bordoni (Venècia, 30 de març de 1697 - íd. 4 de novembre de 1781) fou una mezzosoprano italiana, una de les primeres grans prime donne, apreciada pel seu rang vocal i representativa del drama musical del segle xviii.[1][2][3][4] Va estudiar amb Michelangelo Gasparini i va actuar per tot Europaː Viena, Venècia, Múnic, Londres, Dresden, París...
Va debutar el 1716 a Venècia amb Ariodante, de Carlo Francesco Pollarolo, causant gran sensació. El 1723, quan la seva fama a Itàlia ja era gran, va fer la seva primera aparició a Múnic amb Griselda, de Pietro Torri. El 1726 va aparèixer en l'Alessandro, de Händel, a Londres. Bordoni va crear altres papers de Händel: Alcestis a Admeto, Pulcheria a Riccardo Primo, el 1727, Emira a Siroe i Elisa a Tolemeo, el 1728.[3]
Mantingué rivalitat amb altres cantants coetànies, com Regina Mingotti o Francesca Cuzzoni, un antagonisme alimentat pels fervents seguidors de cadascuna.[3]